Jordi Armadans protagonitza la conferència inaugural del cicle Solidaritats 2013
03 de octubre de 2013La conferència “Pau, Educació i no Violència” va anar a càrrec de Jordi Armadans, politòleg, periodista i director de la Fundació per la Pau (FundiPau).
Jordi Armadans va dividir la seva intervenció en quatre grans àmbits per traslladar a l'auditori: conceptes bàsics que cal tenir presents en el debat, les amenaces per la pau, proposta de línies d'acció i el requeriment d'una acció activa del conjunt de la ciutadania.
La intervenció d'Armadans es va centrar en el convenciment que la pau “es pot practicar a tot arreu: a la feina, a l'escola, al lleure i al si de la família”. Diferenciant entre conflicte i violència, el ponent va dir que en el tema de la pau tenim feina personal i col.lectiva. Pel que fa a la feina personal va indicar tres grans orientacions a seguir: cal aprendre a afrontar i resoldre conflictes, cal aprendre a assumir que els “altres” hi són i cal estar predisposat al diàleg. Els compromisos col.lectius que hem d'assolir, segons Armadans, passen per fomentar un canvi de valors que ens porti “de la cultura de la violència a la cultura de la pau”, afrontar un canvi de pràctiques (de la negació a la resolució i transformació del conflicte), promoure un canvi de polítiques que posi les persones al bel mig de l'acció política i impulsar un canvi d'estructures capaç de governar la globalització, aprofundint la democràcia, protegint els drets humans, promovent el desenvolupament, prevenint els conflictes, fomentant el desarmamament, tendint cap a la desmilitarització i canviant la relació amb el medi ambient.
Armadans va subratllar el rol fonamental en la política de pau del moviment ciutadà. Les campanyes cíviques, el foment dels plans de sensibilització i d'educació pel desenvolupament en els quals les escoles té un paper molt destacat, el suport a les ongs i als moviments socials, la denúncia activa i l'acció política decidida en favor de la pau formen part de l'estratègia a seguir.
Canviar les coses no és fàcil, va dir Jordi Armadans, però no podem confondre el que és difícil amb el que és impossible. Per al director de FundiPau “el nostre viure construeix món. Hem de ser conscients que el nostre model de vida, de consum, de relacions, les nostres actuacions, etc. incideixen en la vida que ens envolta i en el món que anem construint”.
En el capítol dels conceptes, Armadans va definir la pau com la “situació o el procés pel qual les persones poden desenvolupar-se en llibertat, en un entorn de màxima justícia i amb la menor violència possible”. El fons de la qüestió, va assegurar el ponent, està en distingir conflicte de violència i en com resoldre aquests conflictes. Els conflictes són positius, assegura Jordi Armadans, i afegeix “la violència és la resposta que les persones sense imaginació donen als conflictes”.
La conferència va ser presentada per la regidora coordinadora adjunta de l'Àrea de Relacions Ciutadanes i Promoció Social, Carme Garrido, i el regidor de Solidaritat i Cooperació, Raimon Gusi, en va fer la cloenda.
Jordi Armadans va dividir la seva intervenció en quatre grans àmbits per traslladar a l'auditori: conceptes bàsics que cal tenir presents en el debat, les amenaces per la pau, proposta de línies d'acció i el requeriment d'una acció activa del conjunt de la ciutadania.
La intervenció d'Armadans es va centrar en el convenciment que la pau “es pot practicar a tot arreu: a la feina, a l'escola, al lleure i al si de la família”. Diferenciant entre conflicte i violència, el ponent va dir que en el tema de la pau tenim feina personal i col.lectiva. Pel que fa a la feina personal va indicar tres grans orientacions a seguir: cal aprendre a afrontar i resoldre conflictes, cal aprendre a assumir que els “altres” hi són i cal estar predisposat al diàleg. Els compromisos col.lectius que hem d'assolir, segons Armadans, passen per fomentar un canvi de valors que ens porti “de la cultura de la violència a la cultura de la pau”, afrontar un canvi de pràctiques (de la negació a la resolució i transformació del conflicte), promoure un canvi de polítiques que posi les persones al bel mig de l'acció política i impulsar un canvi d'estructures capaç de governar la globalització, aprofundint la democràcia, protegint els drets humans, promovent el desenvolupament, prevenint els conflictes, fomentant el desarmamament, tendint cap a la desmilitarització i canviant la relació amb el medi ambient.
Armadans va subratllar el rol fonamental en la política de pau del moviment ciutadà. Les campanyes cíviques, el foment dels plans de sensibilització i d'educació pel desenvolupament en els quals les escoles té un paper molt destacat, el suport a les ongs i als moviments socials, la denúncia activa i l'acció política decidida en favor de la pau formen part de l'estratègia a seguir.
Canviar les coses no és fàcil, va dir Jordi Armadans, però no podem confondre el que és difícil amb el que és impossible. Per al director de FundiPau “el nostre viure construeix món. Hem de ser conscients que el nostre model de vida, de consum, de relacions, les nostres actuacions, etc. incideixen en la vida que ens envolta i en el món que anem construint”.
En el capítol dels conceptes, Armadans va definir la pau com la “situació o el procés pel qual les persones poden desenvolupar-se en llibertat, en un entorn de màxima justícia i amb la menor violència possible”. El fons de la qüestió, va assegurar el ponent, està en distingir conflicte de violència i en com resoldre aquests conflictes. Els conflictes són positius, assegura Jordi Armadans, i afegeix “la violència és la resposta que les persones sense imaginació donen als conflictes”.
La conferència va ser presentada per la regidora coordinadora adjunta de l'Àrea de Relacions Ciutadanes i Promoció Social, Carme Garrido, i el regidor de Solidaritat i Cooperació, Raimon Gusi, en va fer la cloenda.
