Cap a uns veritables drets de la infància
16 de novembre de 2010El proper 20 de novembre es commemora el Dia internacional dels drets dels infants i l'atenció estarà focalitzada en els nens i nenes d'arreu del món, especialment en aquells que pateixen situacions de desprotecció i de vulneració dels seus drets. S'acostuma a pensar que la manca de drets dels infants es dóna amb major intensitat en nacions empobrides, però tal i com constaten diversos informes d'organismes independents prou qualificats com l'UNICEF, les economies avançaces i les nacions més desenvolupades no sempre garanteixen el desenvolupament social i cultural dels seus infants.
Els preceptes bàsics per garantir el drets de la infància ja existeixen. La Convenció dels Drets dels Infants, redactada el 1989 per l'ONU, recull uns principis que protegeixen els infants de les diferents formes d'abandó i d'abús a què s'enfronten dia a dia en tot el món. No es tracta, per tant, de reivindicar unes lleis més justes, sinó de crear les condicions necessàries perquè es compleixin les vigents. Amb la voluntat d'avançar per aquest camí, fa uns mesos que el parlament català va aprovar la llei de drets i oportunitats de la infància i l'adolescència, una norma que vol donar resposta a un intens debat i compromís de la societat catalana en relació a l'atenció a la població infantil i juvenil, tant als que estan en situació de desprotecció com a la resta. Es tracta d'una llei que durant la seva elaboració ha estat objecte d'un important procés de participació per part de diferents sectors, principalment dels que treballen en l'àmbit de la infància, i que finalment ha estat consensuada per totes les forces polítiques amb representació parlamentària.
La llei no suposa un canvi radical del model d'atenció a la infància i l'adolescència a Catalunya sinó que millora el model anterior en alguns aspectes; unifica tota la legislació existent en matèria d'infància i adolescència, actualitza la regulació vigent a les noves demandes i circumstàncies socials i incrementa les prerrogatives administratives per garantir la protecció de l'infant i l'adolescent.
És important destacar que la llei es fonamenta en el concepte de l'interès superior de l'infant i l'adolescent i promou un sistema de protecció global. La responsabilitat de vetllar pels infants i adolescents en situació de risc no és únicament dels professionals de l'àmbit dels serveis socials, sinó que la llei obliga a la col·laboració entre diferents serveis d'una mateixa administració i entre les diferents administracions. Però més enllà d'això, es posa de manifest la responsabilitat social de tota la ciutadania envers la protecció de la població infantil i adolescent de Catalunya.
Podem dir que es produeix un canvi de paradigma: la família i l'infant com a subjecte de dret i no com a objecte d'intervenció. Hi ha un canvi de posició davant el sistema familiar amb l'objectiu de revaloritzar el potencial que té la família com a primer agent de socialització i com a responsable directe de l'atenció i la protecció de l'infant.
Els preceptes bàsics per garantir el drets de la infància ja existeixen. La Convenció dels Drets dels Infants, redactada el 1989 per l'ONU, recull uns principis que protegeixen els infants de les diferents formes d'abandó i d'abús a què s'enfronten dia a dia en tot el món. No es tracta, per tant, de reivindicar unes lleis més justes, sinó de crear les condicions necessàries perquè es compleixin les vigents. Amb la voluntat d'avançar per aquest camí, fa uns mesos que el parlament català va aprovar la llei de drets i oportunitats de la infància i l'adolescència, una norma que vol donar resposta a un intens debat i compromís de la societat catalana en relació a l'atenció a la població infantil i juvenil, tant als que estan en situació de desprotecció com a la resta. Es tracta d'una llei que durant la seva elaboració ha estat objecte d'un important procés de participació per part de diferents sectors, principalment dels que treballen en l'àmbit de la infància, i que finalment ha estat consensuada per totes les forces polítiques amb representació parlamentària.
La llei no suposa un canvi radical del model d'atenció a la infància i l'adolescència a Catalunya sinó que millora el model anterior en alguns aspectes; unifica tota la legislació existent en matèria d'infància i adolescència, actualitza la regulació vigent a les noves demandes i circumstàncies socials i incrementa les prerrogatives administratives per garantir la protecció de l'infant i l'adolescent.
És important destacar que la llei es fonamenta en el concepte de l'interès superior de l'infant i l'adolescent i promou un sistema de protecció global. La responsabilitat de vetllar pels infants i adolescents en situació de risc no és únicament dels professionals de l'àmbit dels serveis socials, sinó que la llei obliga a la col·laboració entre diferents serveis d'una mateixa administració i entre les diferents administracions. Però més enllà d'això, es posa de manifest la responsabilitat social de tota la ciutadania envers la protecció de la població infantil i adolescent de Catalunya.
Podem dir que es produeix un canvi de paradigma: la família i l'infant com a subjecte de dret i no com a objecte d'intervenció. Hi ha un canvi de posició davant el sistema familiar amb l'objectiu de revaloritzar el potencial que té la família com a primer agent de socialització i com a responsable directe de l'atenció i la protecció de l'infant.
