Acte d'agenda

Es titula "Agorafília" (passió per sortir cap enfora, sigui d’un lloc o d’un mateix. Tot el contrari que l’agorafòbia). Un disc que s'ha fet cap enfora en molts sentits. Un disc que mescla el seu vessant més íntim i acústic amb l'electrònica de sintetitzadors i amb el seu toc explosiu de banda de rock. Tot per fer un disc de cançons i, sobretot, de lletres.

Com bé sabem, a cada nou disc, nova formació i nou format. La banda escollida per aquesta ocasió està formada per dos grans músics que són alhora grans amics del Pau: en Turre als modulars, les caixes de ritme i la bateria i en Jordi Casadesús als sintetitzadors, els sàmplers i el baix.

Una altra novetat és que, per primera vegada, veurem el Pau assegut al piano i amb tres músics a l'escenari envoltats de cables i màquines, tocant i jugant. Un concert explosiu, però també íntim i bonic. Amb un disseny de llums i escenari que promet, i parlant de Pau Vallvé, molt!

“Serà el 18è àlbum que m'assec a escriure i per aquest motiu vaig decidir que volia fer les coses diferents, per no començar a fer discos com a xurros, ni per inèrcia. M'he putejat, m'he posat pals a les rodes, he volgut fer tot el procés diferent de com sempre i el resultat és preciós!”, explica el músic que, de fet, diu que “és el millor disc que he fet mai!”

El disc narra un any sencer i les cançons estan ordenades cronològicament. Comença amb una presa de decisions important (#1 Cervell vs Cor), un mirar enrere amb nostàlgia el primer amor i en què hauria sigut (#2 Pels anys que no hem viscut), l’abraçar el decreixement vital per aprendre a prendre’s les coses d’una altra manera (#3 Tot el que puja baixa), el tornar-se a il·lusionar (#4 Hivernar amb esportivitat), l’ara i l’aquí (#5 Ens hem guanyat l’estiu), el jugar musicalment, el riure’s d’un mateix mitjançant l’Angelines de La Competència i el karma com a norma (#6 Tu sabràs), el tornar-se a enamorar (#7 Nosaltres), el compartir la felicitat i escampar-la arreu (#8 I cantar!), el mirar enrere a la pandèmia, al meu confinament al soterrani i veure com m’ha canviat la vida en tan sols 4 anys (#9 2020: Happy birthday to me), el donar les gràcies a la vida (#10 A aquestes alçades del partit) i que tot passa, tant lo bo com lo dolent i més que mai valorar el present sabent lo efímera que és la vida (#11 Tot passa).

https://bravecoast.wixsite.com/hivernacle